Aprofitant el pont de la Constitució de l’any 2018, una vintena de membres d’EUROAVIA Terrassa vam tenir l’ocasió de visitar el gran hub aeronàutic que és la ciutat de Tolosa de Llenguadoc. El viatge s’havia organitzat en contacte amb els estudiants de la prestigiosa universitat ISAE Supaero, afiliada també a la xarxa europea teixida per l’associació, i amb qui vam poder gaudir de diverses estones de contacte, networking i xerrameca interessant.

L’agenda del primer dia, doncs, estava marcada per la rebuda dels amfitrions. Arribats de bon matí al campus després d‘haver passat la primera nit en un alberg del centre, ens esperava una delegació d’estudiants amb qui vam començar una visita guiada. El recorregut cobria totes les zones de recerca i docència més destacades, des de laboratoris d’aerodinàmica i túnels de vent —el més gran dels quals ocupava un edifici sencer— fins al Centre Spatial Universitaire de Toulouse (CSUT)

Un dels estudiants amfitrions que ens acompanyava era Xavier Tió, expresident d’EUROAVIA Terrassa. La seva situació era la que molts firmaríem a tenir per al nostre futur: màster a ISAE Supaero havent acabat el grau d’aeroespacials a l’ESEIAAT. Entre conversa i conversa sobre les instal·lacions, ens donava ànims:

—Jo també vaig suar per aprovar equacions diferencials, i mira, aquí em teniu… ­— comentava entre riures confidents dels qui l’escoltàvem.

EN: During the 2018 Constitution long weekend, twenty EUROAVIA Terrassa members had the opportunity to visit the great aeronautical hub that the French city of Toulouse is. The trip had been organised along with the students from the prestigious university ISAE Supaero, also affiliated to the European network weaved by the association, and with whom we could enjoy several hang out and networking times. 

The first hours of the schedule were therefore set aside for the reception from the hosts. When we arrived at the university campus in the morning, after having slept in a hostel near the old town, there was a delegation of students waiting for us, with whom we started a guided tour. The circuit covered the most outstanding teaching and research areas, from aerodynamics laboratories and wind tunnels —the biggest of which takes up a whole building, to the Centre Spatial Universitaire de Toulouse (CSUT).

One of the host students that accompanied us was Xavier Tió, former president of EUROAVIA Terrassa. His situation was the one that many of us would love to end up to: master’s degree at ISAE Supaero after having finished our bachelor’s at ESEIAAT. Between conversation and conversation about the facilities, he encouraged us:

‘I also struggled to pass differential equations, and look at me now, I’m here…’ he said, among empathic laughs from his listeners.

Fotografia 1:  el grup d’EUROAVIA Terrassa i la delegació d’EUROAVIA Toulouse, davant d’un  Dassault Mirage III A10 exposat al campus d’ISAE Supaero
EN: both EUROAVIA Terrassa and Toulouse groups in front of a Dassault Mirage III A10 exhibited at ISAE Supaero Campus

El matí de la primera jornada també portava un altre plat fort: era el dia 6 de desembre, i al campus se celebrava un esdeveniment organitzat per Airbus, tot oferint diverses xerrades al llarg del dia sobre diferents aspectes del món aeronàutic. Malgrat que la nostra agenda anava força atapeïda, vam tenir ocasió d’assistir a una ponència d’un enginyer de la companyia, sota el títol “Innovation?”.

            Després de dinar al campus vam tornar al centre, on vam tenir temps de fer una volta abans que es fes fosc, per anar tot seguit a visitar l’antic observatori astronòmic de la ciutat. Avui dia, la contaminació lumínica dels focus de les grans metròpolis com Tolosa fa impossible realitzar tasques d’observació astronòmica des de llocs com aquest, i telescopis espacials com el James Webb duen a terme amb una precisió milions de cops superior la mateixa tasca: catalogar estrelles. El responsable de les visites ens ho explicava: 

            —El telescopi estava sempre alineat amb els meridians de la Terra, tot apuntant a nord i a sud amb qualsevol inclinació. Quan un estel creuava el centre del visor, s’anotava l’hora, i se li podia seguir la pista comparant tots els registres de diferents dies. —Es veu, però, que aquests càlculs i seguiment dels registres no els feien els mateixos astrònoms, sinó dones contractades amb l’objectiu de poder pagar salaris més baixos.

            —El pitjor del cas és que els responsables de l’observatori ho van escriure així mateix, sense cap escrúpol: “Contractarem dones perquè així els haurem de pagar menys”­­— explicava el guia. Un altre clar senyal de fins a quin punt ha canviat la societat en poques generacions.

EN: The morning of the first day had another highlight: it was December 6th, and the campus held an event organised by Aribus, which throughout the day offered different talks and conferences about the aerospace world. Despite our rather tight schedule, we had the opportunity to assist to the lecture given by an engineer from the company, under the title “Innovation?”.

After lunch we headed back to the centre, where we had time for a walk before dark, and then we went to the old astronomic observatory of the city. Nowadays, light pollution from the great cities like Toulouse makes it impossible to carry out astronomical observations from such places, and spatial telescopes like James Webb can do —millions of times more precisely— the very same task: catalogue stars. The responsible of external visits explained it:

‘The telescope was aligned with the Earth’s meridians, pointing North or South at any desired inclination. When a star passed through the centre of the visor, it was logged along with the time it had passed. The stars could be catalogued comparing the logs from several different days.’ It turns out, though, that the calculations performed to track and catalogue the stars were not carried out by the astronomers, but instead by women who were hired in order to pay lower salaries.

‘But the worst part is that the people in charge of the observatory had written it down just like that, without any qualms at all: “We will hire women so that we will be able to pay them less”’, the guide explained. Another clear example of how much society has changed in just a few generations.        

Acabades les visites del dia, el networking amb els estudiants de la universitat tolosana va continuar en un bar d’ambientació vuitantera prop del canal artificial que rodeja el centre de la ciutat.

            El segon dia era, probablement, el més esperat per la majoria d’assistents: les visites programades eren al museu Aeroscopia i la fàbrica d’Airbus. Els dos recintes estan construïts al voltant de l’aeroport de Toulouse-Blagnac, aeroport principal de la ciutat i des d’on s’enlairen els avions nous de trinca un cop surten de la línia de muntatge. 

            La fàbrica d’Airbus és un recinte tan gran que vam haver-la de recórrer amb minibus —el mateix que ens va acompanyar al llarg de tot el viatge—, tot agafant trams d’autopista en més d’una ocasió. Era impactant passejar entre hangars d’on vèiem sortir peces i avions sencers mentre, per damunt nostre, els Aribus Beluga aterraven amb molta freqüència a l’aeroport, carregats amb peces per a les línies de muntatge final. La nostra visita més profunda va ser, precisament, a la final assembly line del flamant A350. 

            —Les línies de muntatge són úniques per a cada model —explicava la guia—. Aquest edifici està dedicat únicament a l’A350, i quan el deixem de fabricar és possible que vagi a terra. —Mentrestant, vèiem com avançava el muntatge de dos aparells A350: un que seria per a Hainan Airlines i, l’altre, per Iberia. Malgrat que el cos dels avions encara no estava pintat, les cues ja lluïen els colors de les seves futures companyies.

El museu Aeroscopia està format, principalment, per un gran hangar on s’hi troben avions i maquetes a escala real que repassen tota la història de l’aviació. Tot i així, el seu atractiu més gran és a la pista de l’exterior, on s’hi exhibeixen un aparell del mític i ja retirat Concorde i un de l’avió de transport militar A400M que, malgrat el seu poc èxit de mercat, ofereix una imatge de potència descomunal. 

L’última nit a la ciutat va ploure, però això no va impedir que la recorreguéssim tot gaudint de l’ambient nadalenc que s’hi respirava. Són de visita obligada el Pont Neuf i la plaça de l’ajuntament, encara que no fos aquest l’objecte principal del nostre viatge.

EN: After all the schedule of the first day was completed, the networking with the Supaero students continued in an 80’s bar near the canal that surrounds the old town.

The second day was probably the most expected one by the most of us: the scheduled visits were at Aeroscopia Museum and Airbus factory. Both enclosures are built around Toulouse-Blagnac Airport, main airport of the city and from which the brand new airplanes take off after getting out of the assembly line. 

The Airbus factory is so huge that we needed a minibus —the one in which we moved during the whole trip— and had to take the highway more than once. It was shocking to travel among hangars from which we could see aircraft pieces going in and out, while overhead we could see how the Airbus Beluga that carried them were landing frequently. Our most in-depth visit was to the final assembly line of the splendid A350.

‘The assembly lines are unique for every model’, the guide was explaining. ‘This building is exclusively used for the A350 assembly, and whenever we stop manufacturing it it may end up pulled down.’ Meanwhile, we were seeing how the assembly of two aircraft was in progress: one for Hainan Airlines and the other one for Iberia. Despite the bodies had not been painted yet, the tails already flaunted the colours of their future companies. 

The Aeroscopia Museum is formed, mainly, by a huge hangar in which one can see real aircraft and real size models that summarise all the history of aviation. However, its greatest attraction is outdoors, where it exhibits two colossal airplanes: the legendary and retired Concorde and the military transport airplane A400M, which despite its small market success offers an image of enormous might. 

Our last night in the city it rained, but this did not prevent us from strolling around, enjoying the Christmas atmosphere in which the city was immerged. Pont Neuf and the Town Hall Square are mandatory visits, despite they were not the main attractions of our trip. 

El matí del dia de la tornada encara hi havia programada la visita a la Cité de l’Espace. Més que un museu, es podria dir que és un parc temàtic dedicat a l’exploració i conquesta de l’espai. Els seus atractius més grans són rèpliques a escala del coet Ariane 5, l’estació espacial Mir i una sala IMAX on s’hi projecten experiències altament immersives a la vida de l’Estació Espacial Internacional. També hi ha, evidentment, un edifici de diverses plantes amb exposicions permanents i temporals, tot i que per visitar-les amb profunditat farien falta moltes més hores de les que disposàvem. 

Acabada la visita vam enfilar camí cap a Terrassa de nou. Les accions reivindicatives dels armilles grogues van provocar un retard d’aquells que serien inacceptables en el cas d’una companyia aèria, fent que molts arribéssim a casa de matinada. No li vam donar gaire importància, però, perquè al minibus s’hi respirava un molt bon ambient i la gresca de qui acaba un viatge que ha anat com una seda.

EN: In the morning of the last day we had scheduled a visit to Cité de l’Espace. Rather than a museum, it is a theme park dedicated to the exploration and conquest of space. Its greatest attractions are real size models of the Ariane 5 rocket and Mir Space Station, and an IMAX cinema in which one can get immersed into several experiences onboard the International Space Station. Of course, there is also a building with several floors of permanent and temporary exhibitions, yet they require more time than we had to be visited in depth.

Early in the afternoon we headed back to Terrassa. The Gilets Jaunes actions caused a delay that would not be acceptable in the case of an airline, and we ended up arriving home late in the night. We didn’t really care, however, because in the minibus there was a great atmosphere, and we were happy that the trip had really been worth it. 

Fotografia 8: rèpliques de l’estació Mir i el coet Ariane 5 a la Cité de l’Espace
EN: Mir space station and Ariane 5 rocket models in Cité de l’Espace

Viatge d’EUROAVIA Terrassa a Tolosa

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *